El pas del temps

És dur veure passar el temps, també ho és que tot allò que coneixem, llocs on hem estat, llocs on vivim acabin morint abans que tu.

Molins de Rei veu passar els segles, el progrés en diuen, cada volta veig canvis en el meu poble, noves botigues, nous edificis i molt malauradament menys història.

Qui hagi tingut els avis a Molins de Rei, haurà sentit parlar de totes les fàbriques (la majoria tèxtils) que hi havien a la vila, Samaranch, Malvhey, Balansó, El Molí, Ca n'Iborra... Tota aquesta història fabril s'està perdent. El Saranch i Malvhey estan en procès de convertir-se en un barri nou, Balansó s'ha perdut en l'oblit, el Molí es reconvertirà en les noves dependències municipals (sort que aquesta, la més cèntrica i en el fons la més carismatica, sembla que aguantarà una mica més el pas del temps). Finalment, i per això aquest article, em voldria despedir de la fàbrica de Ca n'Iborra.

De petit no n'havia sentit mai a parlar d'aquesta fàbrica, de fet, fins que no va començar a caminar l'entitat Remolins i dins d'aquelles parets d'una de les naus es va convertir en lloc de trobada de entitats i jovent de Molins de Rei, grans concerts en un espai francament marcat per l'antiguitat i la ruïna, assajos de castellers, dissabtes a la tarda amb els nens i nenes de l'Esplai. Un bon dia es va acabar i un negoci va agafar el relleu als somnis i diversions dels joves, fins que aquesta setmana, tota la història que sortia d'aquelles parets, de totes aquelles naus, es va apagar a cop d'excavadora.

Avui Molins de Rei ha tornat a perdre un pèssic de la seva història, com va passar amb el Dipòsit, el Pont de les quinze arcades, la bàscula i tantes i tantes cases que havien format part de Molins de Rei molt abans que naixessin els nostres avis o pares.

El progrés ens permet millorar la qualitat de vida, però ens fa perdre els orígens, els records, la identitat, som un poble ennuvolat pels diners i cada cop ens queden menys racons per ensenyar i explicar als nostres néts.